L’estudi, dut a terme per EivissaPreservation, analitza 60 indicadors vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU i evidencia els llums i les ombres en l’evolució ambiental de l’illa
Eivissa, 29 d’octubre de 2025 – La
L’acte ha comptat amb la presència del conseller insular de Territori d’Eivissa, Mariano Juan, la coordinadora de l’Observatori, Elisa Langley, i la directora executiva d’EivissaPreservation, Imma Saranova, els qui han destacat la importància de les dades per orientar les polítiques ambientals de lilla. El conseller ha subratllat que “lʻinforme reflecteix també avenços en àmbits on el Consell té una incidència directa, com lʻaugment constant dels passatgers del transport públic col·lectiu o la millora del rendiment hídric gràcies a les inversions realitzades en la modernització de les xarxes, xifres que mostren una tendència positiva i confirmen que les polítiques impulsades estan donant resultats”. “Al llarg del 2025, quan entrin en funcionament les reformes i projectes ja executats, veurem millores encara més clares en matèria d´abocaments i eficiència de l´aigua”, ha avançat Juan durant la seva intervenció.
Al llarg de l´any, l´Observatori ha difós alguns dels indicadors més rellevants a través de notes de premsa. La presentació d’avui reuneix per primer cop totes aquestes dades i ofereix una visió global i actualitzada de l’evolució ambiental de l’illa. El conjunt complet d’indicadors està disponible a la pàgina web d’IbizaPreservation i l’Informe 2024 recull de manera sintètica les conclusions principals.
L’informe mostra avenços i reculades en diferents àrees. Una de les dades més alarmants
“La pèrdua de producció agrícola local posa en risc la nostra sobirania alimentària i la resiliència dels ecosistemes rurals. És urgent reforçar el suport als agricultors i promoure una economia agrària sostenible”, ha assenyalat Elisa Langley , coordinadora de l’Observatori.
Algunes millores
Però, al camp, no tot són males notícies. L’estudi destaca avenços significatius en la transició ecològica, especialment en agricultura sostenible. De fet, la superfície de producció ecològica s’ha duplicat des del 2020 , arribant a 1.452 hectàrees, fet que suposa un 18,7 % de la superfície agrària útil. Eivissa s’acosta així, de mica en mica, a l’objectiu europeu del 25% de sòl ecològic per al 2030.
En l’àmbit energètic, segons assenyala Langley, “encara queda molt per fer per assolir els objectius de neutralitat climàtica que marca la Unió Europea”, ja que, el 2024, Eivissa només va generar localment el 34,7 % de l’energia elèctrica que va consumir i la producció insular segueix dominada per fonts fòssils , mentre que l’ energia solar fotovoltaica a l’energia solar fotovoltaica. Aquest nivell de generació renovable està
Desafiaments: pressió humana, recursos hídrics, mobilitat i residus
Segons l’Informe, l’aigua continua sent un dels reptes principals de l’illa. El 2024 la demanda urbana va assolir els 19,76 hm³, amb un 61 % del consum concentrat en temporada alta. No obstant això, per primera vegada, el consum per càpita -la quantitat mitjana d’aigua utilitzada per persona i dia- va ser més gran en temporada baixa que en alta . Aquest canvi inusual en el consum per càpita podria ser perquè, en els darrers anys, la temporada turística s’ha avançat, generant una major activitat en els mesos de primavera. Durant aquest període, molts establiments comencen la posada a punt d’infraestructures turístiques —com ara piscines, jardins o sistemes de climatització—, cosa que incrementa l’ús d’aigua abans de l’inici oficial de la temporada alta. A més, com que es tracta d’una ràtio per càpita, el consum total es divideix entre un nombre menor de persones presents a l’illa durant aquests mesos, per la qual cosa la despesa mitjana d’aigua resulta més elevada. A això s’hi afegeix el creixement del nombre de residents i segones vivendes ocupades tot l’any, que també contribueix a augmentar la demanda en els mesos tradicionalment considerats de baixa ocupació.
Una altra dada preocupant és que el 24,4% de l’aigua subministrada del conjunt de l’illa no es va registrar a la xarxa , cosa que implica pèrdues properes al límit legal del 25%. Als municipis de Sant Josep i Santa Eulàra, aquest percentatge va arribar a superar-se. Així mateix, la reutilització d’aigües depurades continua sent molt baixa : només 0,40 hm³ van ser reutilitzables el 2024 davant dels 3,95 hm³ del 2021, a causa de l’elevada salinitat dels abocaments i deficiències en algunes depuradores.
L’Informe de Sostenibilitat 2024 també alerta de l’ increment del trànsit diari a la xarxa viària insular amb un màxim històric de la Intensitat Mitjana Diària (IMD) -la mitjana de vehicles que circulen en una via en un dia- de 11.498 el 2024; i de l’ augment dels residus generats per càpita, que situen Eivissa per sobre de la mitjana balear . L’informe ha destacat també com a punt negatiu que la xarxa de carrils bici segueix baixant, encara que sí que s’ha registrat una millora del transport públic i la mobilitat activa que s’han de mantenir com a eixos prioritaris per reduir emissions.
Pel que fa a l’indicador de pressió humana (IPH), Eivissa va registrar el 2024 un descens lleuger respecte del 2023 (-3,5 %). Mentre que el valor màxim anual tendeix a disminuir, el mínim mostra una tendència a créixer. Tot i això, Eivissa continua registrant una forta estacionalitat amb la conseqüent càrrega que suporten els recursos naturals durant els mesos d’estiu. Cal assenyalar que la població a l’illa d’Eivissa ha augmentat un 1,4% en tan sols un any, passant de 159.180 habitants el 2023 a 161.485 el 2024. De manera continuada des del 2012, quan es van registrar 137.357 habitants, aquest creixement ha estat gradual i constant.
Canvi climàtic: més emissions i un mar perillosament més càlid
Des de l’Observatori de Sostenibilitat d’EivissaPreservation també han assenyalat un augment preocupant respecte del 2023 del 3 % en les emissions de CO₂ equivalent. Especial menció fa l’informe de les emissions lligades a l’ús de combustibles fòssils a nivell local ja que el 2024 aquest consum ha generat un 24,8 % de CO₂ equivalent, més que el 2023. “Com a resultat, mentre que el 2023 les emissions procedents del consum de combustibles fòssils representaven el 48 % ascendit al 62%” ha explicat Elisa Langley. A això s’hi afegeix una temperatura mitjana del mar que es manté per sobre dels 25 ºC a l’estiu, amb una tendència creixent.
Segons les conclusions de l’informe, aquestes dades reforcen la urgència de reduir el consum energètic fòssil i protegir els ecosistemes marins . En aquest sentit, Inma Saranova ha recordat: “Que el combustible Jet-A1, utilitzat en aviació, hagi duplicat el seu consum i sigui ja el principal responsable de les emissions a Eivissa reflecteix un repte urgent. En un moment en què les concentracions globals de CO₂ assoleixen nivells rècord -amb increments de 3,5 parts per milió entre 202 i 203 resulten essencials les intervencions locals adreçades als elements que identifiquem com a font d’emissions. Estudis recents indiquen que els vols privats poden emetre entre 5 i 14 vegades més gasos d’efecte hivernacle per passatger que un vol comercial convencional i que entre 2019 i 2023 les emissions globals es van reduir en un 46 %. a impulsar renovables o eficiència energètica en els àmbits convencionals, sinó que incorpori mesures específiques en aviació amb una regulació diferenciada dels vols més contaminants i una millora a la monitorització exigint que les emissions procedents de vols s’informin a escala local perquè formin part dels indicadors insulars”.
L’Informe de Sostenibilitat d’Eivissa 2024 consolida l’Observatori com a eina fonamental per avaluar l’evolució ambiental de l’illa i orientar les polítiques públiques. “El nostre objectiu és oferir una radiografia clara i objectiva de l´estat ambiental d´Eivissa perquè tant les institucions com la ciutadania puguin prendre decisions informades”, ha conclòs la coordinadora de l´Observatori, Elisa Langley. “Només amb coneixement podrem avançar cap a una Eivissa més sostenible”, ha insistit.
