Dades

L’extraordinària bellesa d’Eivissa i Formentera, el seu clima càlid, l’oferta d’oci i el seu entorn marí privilegiat fan que les illes Pitiüses siguin un de les principals destinacions turístiques d’Europa. En 2019 van rebre 3.1 milions de visitants. Des de 2001 el nombre de visitants pràcticament s’ha duplicat, la qual cosa ha suposat una enorme pressió sobre el territori, l’aigua i els ecosistemes.

Des de 2017 a les Pitiüses se superen els 2.000 turistes per cada 100 habitants. Amb un ràtio de 20 turistes per resident en 2019 -el segon major del món-, la creixent turistización de l’economia també ha generat problemes socials, i creat una necessitat creixent de grans equipaments i infraestructures, com a carreteres, dessaladores i depuradores d’aigües residuals, els costos d’execució de les quals i de manteniment han de ser sufragats per la població resident. Els preus de lloguer també s’han disparat, amb augments del preu del lloguer en temporada que s’han doblegat en 2019 respecte de 2011, la qual cosa suposa que el 82% del salari mitjà es destini íntegrament al pagament de lloguer de l’habitatge.

S’estima que només entre 1990 i 2012, 31,14 km² de coberta natural i agrícola van ser transformats en sòl artificial o urbanitzat, mentre que la urbanització del litoral augmentava en un 60,8%. Això ha afectat a alguns dels paisatges i els ecosistemes més valuosos de les illes.

Al mateix temps, la superfície agrària útil ha descendit de les 26.579 hectàrees de 2014 fins a les 6.075 de 2018. La superfície agrària ha passat de representar el 46,6% de l’illa a representar l’11% en tan sols 4 anys. I no sols això, només en el bienni registrat entre 2014 i 2016, el sòl abandonat d’Eivissa va ascendir des del 15,9% al 46,8%. Això ha suposat la pèrdua de paisatges rurals valuosos i la desaparició de varietats vegetals, races animals i coneixements tradicionals locals importants. El subministrament alimentari de l’illa té actualment una forta dependència de les importacions – tan sols el 2% del que es consumeix a Eivissa sigui producte de l’illa- i l’abandó de superfícies agrícoles al costat del desaprofitament forestal augmenten la problemàtica dels incendis.

Amb la finalitat d’abordar aquesta problemàtica, IbizaPreservation ve secundant des de fa anys projectes de re-plantació de cultius tradicionals, com l’ametller, de foment del consum d’aliments produïts localment, i de recuperació de l’activitat agrícola.

La creixent demanda hídrica ha provocat la sobreexplotació i contaminació dels aqüífers i una dependència cada vegada major de plantes dessalinitzadores. Segons l’informe 2019, les masses d’aigua subterrànies d’Eivissa es troben en un estat generalitzat d’esgotament i sobreexplotació. Així, actualment 9 de les 16 masses d’aigua presents a Eivissa presenten mal estat quantitatiu. Quan un aqüífer està sobreexplotat i descendeix el seu nivell freàtic, la intrusió marina contamina les aigües.

La demanda urbana d’aigua ha augmentat en l’última dècada un 11,8% i el 44.6% del consum hídric urbà d’Eivissa procedeix de dessaladores. Però l’abocament de les salmorres residuals d’aquestes plantes afecta negativament al medi marí, i el seu funcionament contribueix a incrementar encara més la creixent demanda energètica.

D’altra banda, la majoria dels turistes que visiten Eivissa i Formentera desconeix el problema d’escassetat hídrica que pateixen les illes. Un consum responsable d’aigua contribueix a conservar els recursos hídrics illencs.

La gestió dels residus és un dels principals problemes ambientals de les economies illenques. A Eivissa no sols no ha decrescut la generació per persona i any de residus domèstics, sinó que aquesta ha augmentat en aquests últim 9 anys un 22%, situant-se en 662 kg/hab i any en 2019. Aquests valors superen la mitjana nacional (485,45 Kg/habitant/any en 2017) en un 36,4%.

L’abocador de Ca na Putxa, l’únic disponible actualment a les illes, s’està emplenant ràpidament a causa de les grans quantitats de residus abocats. En 2019 més d’un 80% dels nostres residus van anar a parar a un abocador. Un 50% dels residus sòlids urbans haurà de reciclar-se en 2020 per a complir amb la legislació europea.

Reciclar i evitar la utilització de plàstics d’usar-i-tirar i l’embalatge innecessari són algunes de les petites coses que totes les persones podem fer per a contribuir a reduir el volum de residus generat a les illes.

El consum d’energia no sols constitueix un problema ambiental important sinó que també té un cost financer considerable per a economies com Eivissa i Formentera, el subministrament energètic de les quals depèn gairebé exclusivament de combustibles importats. Les economies illenques són a més més vulnerables a possibles problemes de proveïment i pujades de preus.

Des de 2011 el consum ha augmentat significativament (un 33%) fins a superar els 470.000 Tep en 2018. Eivissa no compleix l’objectiu de reducció del 26% per a l’any 2030, respecte el 2005 i, la qual cosa és pitjor, de 2005 a 2018, últim any del qual es disposen dades, s’ha incrementat el consum un 39%. I malgrat el seu considerable potencial en 2018 les energies renovables constituïen únicament el 0,20% del consum brut i amb les dades disponibles, es detecta que a Eivissa s’està molt lluny de complir l’objectiu aconseguir una proporció d’energia renovables del 35% en 2030 en el consum final d’energia. Així, de moment només suposa únicament el 0,3% del consum final. L’energia solar constitueix un component fonamental de la transició de les illes cap a un mix energètic sense emissions de carboni. Aquesta transició pot a més contribuir molt positivament a l’economia local.

Amb la finalitat d’incentivar a les llars i a les empreses a instal·lar energia solar, IbizaPreservation ha finançat i coordinat un estudi sobre les possibilitats de desenvolupament de l’energia solar fotovoltaica (FV) a Eivissa. L’estudi demostra que amb la normativa i subvencions governamentals actuals, invertir en instal·lacions solars resulta rendible, i pot generar guanys a partir dels 6-11 anys.

Eivissa i Formentera alberguen una biodiversitat considerable, amb espècies singulars i nombrosos endemismes vegetals i animals, com la pardela balear, l’ocell marí més amenaçat d’Europa, que té a les illes importants colònies de cria. Les prades de Posidònia oceànica i esculls coralinos de les seves aigües mantenen una valuosa biodiversitat marina.

Un percentatge significatiu d’Eivissa i de Formentera està protegit (el 35% i el 43% respectivament). Però entre 2000 i 2016 la superfície declarada Reserva i Parc Natural va disminuir dràsticament. I la normativa d’ordenació territorial ha oscil·lat erràticament entre la protecció de la biodiversitat i la permissivitat constructora.

Les últimes dades de l’informe 2019 posen de manifest que l’estat de conservació dels hàbitats a Eivissa és baix, amb només un 23% de l’àrea cartografiada, de la qual, el 23% presenta un estat inadequat, especialment en el referit a la Posidònia oceànica de l’àrea declarada com a ‘Lloc d’Importància Comunitària’ (LIC) de Ses Salines. Per això, insistim a potenciar l’avaluació de l’estat i de les causes de degradació d’aquest hàbitat.

Les mesures recents per a conservar la biodiversitat marina són encoratjadores. En 2014 es van incloure nou espais marins protegits en la xarxa Natura 2000 de la UE, i en 2015 es va proposar una nova reserva marina. No obstant això, dotar a aquests espais de personal i mitjans suficients per a garantir la conservació de la seva biodiversitat i dels hàbitats marins continua constituint tot un repte.

La forta dependència de vehicles privats per a desplaçar-se a Eivissa i Formentera ha generat creixents problemes d’embussos en les seves principals carreteres. La taxa de motorització mesura la quantitat de vehicles motoritzats per habitant en un lloc i període concret. L’illa d’Eivissa al costat de Formentera, presenten la taxa de motorització més elevada de Balears. En particular, Eivissa ha superat en 2018 i 2019 els 1.000 vehicles per cada 1.000 habitants. És a dir, per a l’a cada habitant de l’illa d’Eivissa li correspondria més d’1 vehicle. Els vehicles privats són actualment la principal font d’emissions de CO₂ de l’illa, i representen el 31% del total.

La dependència del cotxe per a desplaçar-se té importants impactes ambientals a causa de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle que genera i a la necessitat d’infraestructures cada vegada majors. També té considerables repercussions econòmiques, a causa de la necessitat d’importar combustibles costosos i als embussos. La dependència del cotxe també afecta negativament al servei de transport públic, i a les possibilitats de desplaçament a peu i amb bicicleta.