Habitatges energèticament eficients

_{Esbossos cortesia de John Davies, del Plastik Architects}

Disseny: orientació

El primer pas per construir un habitatge de baix consum energètic és planificar amb cura la seva orientació. El dissenyador haurà d’estudiar com aprofitar de forma òptima l’energia del sol tenint en compte les necessitats de calefacció i refrigeració. L’ideal és que els dormitoris se situïn cap al nord i els espais comuns mirin cap al sud, amb unes bones mides d’ombreig per a evitar l’escalfament excessiu. És possible també adaptar els habitatges ja existents, encara que evidentment una mala orientació no és fàcil de solucionar sense fer canvis importants.

Disseny: planificació

El disseny d’un habitatge de baix consum hauria de tenir en compte diversos aspectes del seu ús energètic des del començament de la conceptualització del projecte. Les consideracions energètiques no poden ser un afegit a posteriori. Cal sospesar acuradament des del primer moment qüestions de planejament, així com de selecció dels materials de construcció i l’adquisició d’aquests materials. Aspectes de planejament com l’existència d’una doble entrada o avantsala i la situació de les finestres són qüestions senzilles però fonamentals.

Detalls d’una bona construcció:

Quan es construeix un habitatge de baix consum s’ha de posar molta de cura en garantir que totes les parts estiguin perfectament segellades, de manera que s’assoleixi la màxima eficiència energètica possible. L’estanquitat d’un edifici és fonamental, i una construcció deficient en aquest sentit pot produir pèrdues o guanys de calor indesitjats. Cal assegurar-se que a les juntes, cantonades, portes i marcs de finestra de l’habitatge no hi ha fissures que permetin infiltracions d’aire involuntàries.

També cal evitar l’existència de ponts tèrmics, que es creen quan algun element trenca la continuïtat de l’aïllament entre l’envolupant i l’interior de l’habitatge. Aquests ponts fan que a l’hivern s’escapi la calor i penetrin la humitat i el fred. També ocasionen condensacions al voltant de les portes i finestres, que poden deteriorar l’edifici i resultar incòmodes, i poden generar un sobreescalfament a l’estiu. Un habitatge eficient energèticament hauria de tenir un aïllament totalment envoltant per evitar aquest tipus de problemes.

Portes i finestres de qualitat

Les portes i finestres de les anomenades “cases passives” i d’altres tipus d’habitatge de baix consum se situen en llocs estratègics per evitar una calor o fred excessiva depenent de l’estació. Totes les finestres haurien de disposar de vidre doble o triple i tancar hermèticament. També es pot estudiar la possibilitat d’instal·lar envidrament secundari addicional en una finestra normal. Això permet a l’habitatge aprofitar de manera òptima la radiació solar i la ventilació natural obrint o tancant la finestra. A l’hivern, la radiació solar travessa el vidre i escalfa l’interior, mentre que durant l’estiu es bloqueja la seva entrada per evitar l’escalfament excessiu, assegurant així un ambient natural i agradable durant tot l’any.

Ventilació mecànica

Els sistemes de ventilació mecànica poden garantir un ambient saludable i amb més eficiència energètica. La ventilació mecànica assegura que l’aire es renova constantment, i una millor qualitat a l’interior de l’habitatge redueix el pol·len i els àcars, la pols i altres partícules perjudicials.

Calefacció: recuperació de calor

Els intercanviadors de calor (Ventiladors amb Recuperació de Calor, HVAC o HRV per les sigles en anglès) eliminen la humitat i proporcionen aire fresc a l’habitatge, preescalfat per l’aire que surt. La Ventilació amb Recuperació de Calor consisteix a extreure l’energia que conté l’aire carregat o humit d’un habitatge per tractar el flux d’aire fresc entrant a un sistema HVAC. En els dies més càlids un dispositiu ERV pre-refrigera i deshumidifica l’aire, mentre que a l’hivern humidifica i pre-escalfa el flux d’aire entrant de l’exterior d’un habitatge. Depenent de la qualitat del sistema, la recuperació previsible de la calor de l’aire pot oscil·lar entre el 50% i el 95%.

Calefacció: calefacció geotèrmica

Les bombes de calor geotèrmica utilitzen canonades enterrades a la parcel·la per extreure calor del terra. Aquesta calor es pot utilitzar per escalfar radiadors, sistemes de terra radiant o de calefacció per aire, així com l’aigua d’un habitatge.

Calefacció: calderes energèticament eficients

Una comparació entre les calderes més eficients evidència que el rendiment pot variar de forma notable. Les calderes de mala qualitat ofereixen avantatges econòmics només a curt termini, i es poden haver de canviar en menys de 5 anys. En canvi, les calderes de qualitat no només seran més econòmiques en termes de funcionament, sinó que poden durar més de 10 anys. En aquest cas, allò barat resulta car, i adquirir una caldera d’alta qualitat suposarà un estalvi econòmic.

Calefacció: cremar combustibles sense fum

Els combustibles sense fum com: antracita, coc, carbó vegetal i tauletes de combustible d’hexamina són l’alternativa a curt termini de tots els altres combustibles sòlids, com ara el carbó, que generen emissions tòxiques. Normalment es venen en forma de briquetes, com a briquettes. Els combustibles sense fum poden tenir un rendiment calorífic fins a un terç més gran que el carbó normal utilitzat en habitatges, i la seva durada de combustió pot ser fins a un 40% superior. Això vol dir que escalfen i duren més, cosa que suposa que cal carregar l’estufa menys freqüentment. Els combustibles sense fum poden ser més rendibles que el carbó normal en termes de cost, i poden ser utilitzats per escalfar l’habitatge en una xemeneia tradicional en comptes de fusta o carbó.

Aigua: aljubs

Construir un dispositiu senzill d’emmagatzematge de l’aigua de pluja per utilitzar-lo a l’habitatge o per regar el jardí o netejar la terrassa és una bona manera de reciclar l’aigua.

Aigua: reutilitzar les aigües “grises”

L’aigua de la banyera, del lavabo, de la dutxa i de l’aigüera també es pot utilitzar per regar. Per assegurar-se que les aigües grises no contaminin el terra, és important utilitzar productes de neteja respectuosos amb les plantes.

Cuinar amb gas natural

Tot i que resulta una mica més complicat, un digestor de biogàs pot emmagatzemar el metà procedent dels residus animals i humans, i de qualsevol altra matèria orgànica. Funciona amb un sistema de filtre (per eliminar l’àcid sulfhídric i el diòxid de carboni) i proporciona gas metà “net” per cuinar.

Reg

Els residus líquids de les fosses sèptiques també es poden utilitzar com a adob líquid, per al cultiu de fruites i verdures. A una pila de compostatge es poden llençar restes de verdures i fruites, bosses de te, plantes, cartró, paper, fulles i herba. Aquests residus es descomponen amb rapidesa i representen una font important de nitrogen i humitat per al terra. Un cop descompostos, el compost pot estendre’s pel jardí per tal de millorar la qualitat del sòl i per cultivar fruites i verdures millors i més grans.