Fes clic aquí per a consultar les nostres guies de turisme sostenible per a viatgers i empreses!

La calor marina arriba a noves profunditats i amplia l’amenaça sobre la posidònia d’Eivissa

Home / Notícies / La calor marina arriba a noves profunditats i amplia l’amenaça sobre la posidònia d’Eivissa
Home / Notícies / La calor marina arriba a noves profunditats i amplia l’amenaça sobre la posidònia d’Eivissa
La calor marina arriba a noves profunditats i amplia l’amenaça sobre la posidònia d’Eivissa

● Un dels sensors de la xarxa del GEN-GOB, finançada per Eivissa & Formentera Preservation, va registrar 39 dies en què es van superar els 28 ºC en profunditats d’11,5 metres durant el 2025
● A la superfície es van registrar 45 dies per sobre d’aquest llindar crític, la segona xifra més alta des que va començar el seguiment el 2023

Eivissa, 30 de juliol de 2026 – L‘Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa & Formentera Preservation ha analitzat les dades recollides durant el 2025 per la xarxa de sensors de temperatura instal·lats pel GEN-GOB a la badia de Talamanca, que mostren que l’escalfament del mar ja està assolint les praderies profundes. El sensor situat a 11,5 metres de profunditat va registrar 39 dies amb temperatures màximes diàries superiors als 28 ºC, el llindar a partir del qual augmenta la mortalitat de la planta marina. En superfície, el sensor instal·lat a quatre metres va comptabilitzar aquell mateix any 45 dies per sobre d’aquest límit, cosa que indica que les altes temperatures estan aconseguint també les praderies més profundes de posidònia i no només les capes superficials del mar.

L’evolució de les dades mostra que, després del descens registrat el 2024, les temperatures del mar van tornar a assolir el 2025 valors molt similars als del 2023. En el sensor situat a quatre metres de profunditat, les temperatures màximes diàries van superar els 28 ºC durant 46 dies el 2023, van baixar fins a 24 dies. 2025. Al sensor situat a 11,5 metres de profunditat, l’evolució va ser encara més acusada: després de registrar 32 dies per sobre del llindar el 2023 i 9 dies el 2024, va arribar a 39 dies el 2025, més de quatre vegades la xifra registrada l’any anterior.

La comparació entre les diferents profunditats permet conèixer com evoluciona la temperatura a la columna d’aigua i fins on penetren els episodis d’escalfament estival. Els 28 ºC es fan servir com a llindar de referència perquè, segons un estudi de Núria Marbà i Carlos Duarte publicat a la revista Nature Climate Change, a partir d’aquesta temperatura augmenta la mortalitat de la Posidònia oceánica, planta marina essencial per a la biodiversitat mediterrània i la conservació del litoral.

“La temperatura del mar està aconseguint valors que fa anys eren excepcionals i ara comencen a repetir-se cada temporada”, alerta Elisa Langley, coordinadora de l’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa & Formentera Preservation, qui també explica que “el seguiment de la temperatura del mar a les praderies de posidònia permet observar amb més detall com canvia la temperatura a la costa propera i en aquest. ha donat lloc a un augment del nombre d´estacions de seguiment de temperatura, ja que es veu compromesa la salut de l´hàbitat”.

Actualment, el GEN-GOB manté una xarxa de set sensors de temperatura distribuïts en sis praderies de posidònia d’Eivissa: dos a la badia de Talamanca i un a Cala Vedella, Porroig, s’Xanga, Cala Llentrisca i Cala d’Hort. La major part d‟aquesta xarxa es manté gràcies al finançament d‟Eivissa & Formentera Preservation, amb la col·laboració de la marca de roba femenina Hoss Intropia, mentre que el sensor de Cala Vedella compta amb el suport dels concessionaris de platja de la zona.

La calor arriba a aigües més profundes

A més de l’increment del nombre de dies per sobre del llindar crític, les dues estacions mostren també una tendència cada cop més semblant. El 2023, el sensor situat a 4 metres va registrar 46 dies amb temperatures superiors a 28 ºC, mentre que el que està a11,5 metres en va comptabilitzar 32, una diferència de 14 dies. El 2025, aquesta diferència es va reduir a només sis dies, amb 45 i 39 dies, respectivament. Segons l’anàlisi realitzada per l’Observatori, amb suport financer del Consell Insular d’Eivissa, l’escalfament està penetrant a més profunditat i la termoclina, la capa de separació de les aigües càlides de les més fredes, s’està desplaçant cap a capes més profundes durant l’estiu.

Des de l’Observatori de Sostenibilitat destaquen també l’avançament de l’episodi de més escalfament de l’any passat. Mentre que el 2023 la temperatura màxima del mar es va registrar el 24 d’agost i el 2024 el 13 d’agost, el 2025 el bec anual ja va arribar el 6 de juliol, més d’un mes abans que l’any anterior. Aquell dia, el sensor situat a quatre metres va registrar 29,48 ºC i l’instal·lat a 11,5 metres 29,54 ºC, les temperatures més elevades de tot l’any.

Des del GEN-GOB recorden que aquesta evolució respon a l’avenç del canvi climàtic. “Les projeccions són molt preocupants: l’any passat ja superem el llindar de 1,5 ºC i la tendència empitjora”, adverteix Xisco Sobrado, coordinador de l’Àrea Marina del grup ecologista, que recorda que l’Acord de París insta a limitar l’escalfament global a 1,5 ºC per sobre dels nivells preindustrials. El grup alerta que la situació podria agreujar-se el 2026 i el 2027 per la influència d’un episodi intens d’El Niño, amb temperatures marines anormalment elevades i més risc d’onades de calor, sequeres, incendis i altres fenòmens extrems. Per protegir les praderies de Posidonia oceanica i les activitats que en depenen, des del GEN-GOB reclama mesures de fons com “implementar polítiques de decreixement turístic”.

Des de l’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa recorden, a més, que, encara que no sigui possible actuar directament sobre l’augment de la temperatura del mar, sí que es poden reduir altres impactes que afecten la posidònia. “No podem refredar el mar, però sí protegir la posidònia. Hem d’actuar davant de les males pràctiques de navegació, el fondeig incontrolat, els abocaments i la contaminació costanera, millorant també l’impacte dels emissaris i de les descàrregues de salmorra. Aquesta planta és la base dels nostres ecosistemes costaners i marins i una peça essencial del paisatge” augmentar la nostra resiliència davant del canvi climàtic”, conclou Langley.