Fes clic aquí per a consultar les nostres guies de turisme sostenible per a viatgers i empreses!

Eivissa va rebre el 2025 un 36% més de creueristes que el 2019 malgrat mantenir pràcticament el mateix nombre de creuers

Home / Notícies / Eivissa va rebre el 2025 un 36% més de creueristes que el 2019 malgrat mantenir pràcticament el mateix nombre de creuers
Eivissa va rebre el 2025 un 36% més de creueristes que el 2019 malgrat mantenir pràcticament el mateix nombre de creuers
  • L´Observatori de Sostenibilitat d´Eivissa & Formentera Preservation adverteix que l´augment de la capacitat dels vaixells obliga a analitzar l´impacte del turisme de creuers més enllà del nombre de vaixells que arriben al´illa
  • El 2025 van arribar a Eivissa 537.951 creueristes en 165 creuers, davant dels 395.235 passatgers que van desembarcar dels 163 vaixells que van arribar el 2019

Eivissa, 4 d’agost del 2026 – L’anàlisi de les dades del trànsit de creuers corresponents al 2025 per part de l’ Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa & Formentera Preservation revela un canvi en el model d’aquesta activitat a Eivissa . Durant l’any passat van arribar a l’illa 537.951 passatgers a bord de 165 creuers, un 36% més de creueristes que els registrats el 2019, quan van desembarcar 395.235 persones des dels 163 creuers rebuts. Tot i que el nombre d’embarcacions gairebé no ha variat, l’increment del volum de passatgers apunta a l’ arribada de vaixells amb més capacitat , una evolució que, segons la fundació ambiental, obliga a replantejar la manera de mesurar l’impacte del turisme de creuers sobre l’illa.

L’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa pren 2019 com a any de referència per tractar-se del darrer exercici anterior a la pandèmia amb una activitat de creuers plenament consolidada. Després de la caiguda registrada el 2020 i el 2021 i la recuperació iniciada el 2022, el volum de passatgers va assolir màxims històrics el 2023 i el 2024 . Tot i que el 2025 van desembarcar 537.951 creueristes, un 7,2% menys que els 579.485 registrats el 2024, l’activitat va continuar molt per sobre dels nivells previs a la pandèmia . Amb només dos creuers més que el 2019, l’any passat van arribar 142.716 passatgers més que aquest any , una evolució que evidencia el canvi experimentat per aquest tipus de turisme.

Aquestes dades, extretes de les estadístiques oficials de l’IBESTAT, elaborades a partir de la informació facilitada per l’ Autoritat Portuària de les Balears (Ports de les Illes Balears) , formen part de l’ Informe de Sostenibilitat d’Eivissa 2025 , actualment en procés d’elaboració i finançat íntegrament pel Consell Insular d’Eivissa.

«Durant anys el debat sobre els creuers s’ha centrat en el nombre de vaixells, però les dades mostren que amb aquest indicador ja no n’hi ha prou per entendre’n l’impacte. Avui arriben pràcticament les mateixes escales que fa uns anys, però amb una capacitat de passatgers molt superior», explica la coordinadora de l?Observatori de Sostenibilitat d?Eivissa & Formentera Preservation, Elisa Langley.

Més de 75.000 creueristes al mes durant l’estiu

L’increment del nombre de passatgers també es reflecteix als indicadors de pressió turística. Entre juny i setembre van desembarcar a Eivissa més de 75.000 creueristes al mes , concentrant-se la major part de l’activitat durant la temporada alta. El 2025 l’illa va registrar 327 creueristes per cada 100 habitants . L’activitat creuerista registrada el 2025 confirma, a més, que el total dels creuers que van arribar a l’illa, 165, ho van fer en trànsit —aquells el port d’origen i destinació dels quals no és Eivissa i que, per tant, no realitza. Encara que la xifra és inferior als 191 creuers registrats el 2024 , segueix situant-se entre les més elevades de tota la sèrie històrica iniciada el 2006, juntament amb 2017 (183 creuers), 2019 (163) i 2023 (188).

El fet que Eivissa no sigui una destinació finalista de creuers, va suposar l’any passat que cada passatger romangués a l’illa una mitjana de tan sols 4,48 hores , una franja de temps molt limitada en què milers de visitants coincideixen de manera simultània als principals espais turístics i comercials, incrementant la pressió sobre la ciutat d’Eivissa, on es concentra pràcticament la total . cada 100 residents al municipi.

“La pressió que exerceix un creuer no depèn únicament del temps que roman atracat. Milers de persones coincideixen en poques hores en un mateix espai i això té efectes sobre la mobilitat, els serveis públics i la capacitat d’acollida de la ciutat”, assenyala Langley. Al conjunt de les Balears , els creuers que van fer escala al port d’Eivissa van representar el 26,8% dels 616 creuers en trànsit registrats a l’arxipèlag. Tot i que aquest percentatge és inferior al 30,8% assolit el 2024, l’illa continua concentrant més d’una quarta part de tota l’activitat creuerista balear.

Adaptar la regulació al nou escenari

En vista d’aquests resultats, des de l’ Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa & Formentera Preservation consideren necessari adaptar la regulació del turisme de creuers a l’evolució experimentada durant els darrers anys. En aquest sentit, proposa establir límits no només al nombre de creuers que poden arribar a l’illa, sinó també a la mida dels vaixells i al nombre total de passatgers que poden desembarcar cada dia, evitant la coincidència de diverses embarcacions de gran capacitat en una mateixa jornada i reduint així la pressió sobre el port, la mobilitat i els principals espais turístics.

Així mateix, proposa prohibir el desembarcament de qualsevol residu procedent dels creuers que no pugui ser tractat pels sistemes de gestió existents a l’illa , limitant-ne la recepció exclusivament a residus prèviament separats per al seu reciclatge i evitant incrementar la pressió sobre unes infraestructures ja saturades.

Els creuers generen un impacte que va més enllà de les emissions o la saturació turística. i ambiental”, afegeix Langley.

L’informe també planteja impulsar una regulació específica per reduir l’impacte ambiental dels creuers mentre estan atracats, afavorint la connexió obligatòria a la xarxa elèctrica mitjançant sistemes OPS (Onshore Power Supply) i limitant el funcionament dels motors auxiliars per reduir les emissions atmosfèriques, contaminació i el soroll a l’entorn portuari. Així mateix, considera que el nombre de creuers atracats simultàniament s’hauria d’adaptar a la capacitat de connexió elèctrica disponible fins que s’ampliï el subministrament des de terra.