L’energia fotovoltaica produïda a l’illa va baixar un 3,7% l’any passat i només va cobrir l’1% de la demanda, segons l’Observatori de Sostenibilitat d’EivissaPreservation
Eivissa, 5 de març de 2026 – El consum d’energia a l’illa d’Eivissa va assolir el 2025 els 1.022.543 MWh, el valor més alt des que hi ha registres comparables, fet que suposa un increment del 6,6 % respecte al 2024 (958.755 MWh) . Alhora, la producció d’energies renovables continua estancada i, en el cas de la fotovoltaica, va baixar un 3,7 % el 2025 respecte al 2024, i va cobrir gairebé l’1 % de la demanda total insular.
Així ho reflecteixen les dades de l’ Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) , a partir d’informació de la Xarxa Elèctrica Espanyola, analitzades per l’ Observatori de Sostenibilitat d’EivissaPreservation i fets públics amb motiu del Dia Mundial de l’Eficiència Energètica.
Segons explica Elisa Langley , coordinadora de l’Observatori de Sostenibilitat, “aquest nou màxim històric no és un fet aïllat, sinó la continuació d’una tendència sostinguda de creixement del consum elèctric a l’illa” . En aquest sentit, assenyala que “el Dia Mundial de l’Eficiència Energètica, que Eivissa hagi assolit rècords en consum mentre les renovables locals segueixen estancades és una mala notícia perquè perpetua la dependència de combustibles fòssils, responsables de més del 75% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, i evidència que no estem reduint estem fent els esforços necessaris per frenar el canvi climàtic i protegir els ecosistemes del nostre territori i de la resta del planeta”.
Les dades recollides en el marc de l’Informe de Sostenibilitat d’Eivissa 2025 , actualment en fase d’elaboració i finançat íntegrament pel Consell Insular d’Eivissa, també destaquen que el sistema energètic insular continua depenent majoritàriament de l’ enllaç elèctric Mallorca–Eivissa. El 2025, el 60,9% del consum total (622.524 MWh) va ser proveït mitjançant aquesta interconnexió, mentre que el 38,1% restant (400.019 MWh) es va generar a la central tèrmica d’Eivissa. Tot i que la producció local va augmentar un 20,3% el 2025 respecte al 2024 , aquest increment de la producció no implica una transformació estructural del model energètic insular.
La producció elèctrica a l’illa continua depenent gairebé exclusivament de combustibles fòssils : el 2025 , el 68,1% de la generació local es va obtenir mitjançant motors alimentats per gas natural i el 29,3% mitjançant turbines també de gas natural.
L’aportació d’energies renovables continua sent molt limitada, amb la producció solar fotovoltaica el 2025 equivalent al 2,5% del total produït. Per la seva banda, la generació mitjançant biogàs es va situar en 390 MWh , un 60,9% menys que l’any anterior , representant únicament el 0,1% del total .
Si considerem que part de l’electricitat que arriba a Eivissa a través de l’enllaç amb Mallorca també té una part que procedeix de fonts renovables generades en el conjunt del sistema balear i peninsular, el percentatge total d’electricitat d’origen renovable consumida a l’illa arriba al 15,4% el 2025 . Tot i això, aquesta xifra no respon a un increment de la producció renovable pròpia, sinó al pes de les energies netes en el sistema elèctric extern del qual Eivissa depèn majoritàriament.
“Les dades evidencien una dissociació clara entre el creixement del consum i l’avenç real de la transició energètica a l’illa”, afegeix Langley. “Si la demanda continua augmentant i la producció renovable local no s’accelera , la dependència de fonts fòssils i del subministrament extern seguirà sent estructural , dificultant el compliment dels objectius climàtics establerts per al 2030″, lamenta.
El marc normatiu balear fixa com a objectiu que les energies renovables representin el 35% del consum final el 2030, mentre que l’objectiu europeu per a aquest mateix any se situa en el 42%, fites que evidencien la distància existent entre la situació actual i els compromisos de transició energètica.
Des de l’Observatori adverteixen que mantenir un consum d’electricitat elevat generada a partir de combustibles fòssils implica continuar incrementant emissions i pressió ambiental en un territori especialment vulnerable com Eivissa. “Continuar depenent majoritàriament de fonts fòssils ens allunya dels objectius climàtics i augmenta la nostra exposició a impactes ambientals i econòmics “, assenyala Langley, que incideix que “és imprescindible reforçar l’ eficiència energètica , establir objectius concrets de reducció de la demanda i accelerar de forma decidida el desplegament d’ energies renovables “.
