Al Dia Mundial del Clima, l’Observatori de Sostenibilitat d’EivissaPreservation alerta de l’avenç del canvi climàtic a l’illa i crida a actuar amb urgència davant l’augment de les temperatures
Eivissa, 26 de març del 2026 – Amb motiu del Dia Mundial del Clima, l’ Observatori de Sostenibilitat d’EivissaPreservation ha fet públiques noves dades que confirmen la intensificació del canvi climàtic a l’illa , amb un augment sostingut de les temperatures i un pic de les precipitacions. Les dades, procedents de l’ Agència Estatal de Meteorologia (AEMET ), han estat analitzades en el marc de l’ Informe de Sostenibilitat d’Eivissa 2025 , actualment en procés d’elaboració i finançat íntegrament pel Consell Insular d’Eivissa.
L’anàlisi de les temperatures mostra una clara tendència a l’escalfament. La temperatura mitjana a Eivissa augmenta a un ritme de 1,8 ºC per segle , amb un increment més acusat en les temperatures màximes , que creixen a una velocitat de 2,5 ºC per segle , davant els 1,1 ºC per segle de les mínimes . En aquest context, la temperatura mitjana màxima anual va assolir el 2025 els 22,8 ºC, situant-se com el cinquè valor més alt des que hi ha registres. Aquest valor només ha estat superat per anys recents com el 2022 (23,1 ºC), el 2023 (23,1 ºC) i el 2024 (22,9 ºC), així com el 2014 (23,5 ºC), cosa que reforça l’evidència d’un escalfament especialment acusat en l’última.
Segons explica Inés Roig , especialista tècnica d’EivissaPreservation, “les dades mostren que l’escalfament no només és sostingut, sinó que a més s’intensifica en els valors màxims, cosa que es tradueix en episodis de calor més intensos i persistents ”.
Pel que fa a les precipitacions, les dades reflecteixen una tendència general descendent en les darreres dècades , encara que marcada per una forta variabilitat interanual. El 2025 es van registrar 596 mm de pluja , fet que converteix l’any en el cinquè més plujós des que hi ha registres (1953), molt per sobre de la mitjana de l’última dècada, situat en 395,6 mm.
Aquest augment puntual és explicat per episodis extrems de precipitació. Durant el 2025, l’illa va viure alguns dels esdeveniments de pluges més intensos de les darreres dècades, amb acumulacions d’entre 250 i 300 litres per metre quadrat en poques hores els dies 30 de setembre i 12 d’octubre, que van provocar inundacions generalitzades i la intervenció dels serveis d’emergència.
“El que és rellevant no és només quant plou, sinó com ho fa”, assenyala Roig. “ Els episodis intensos, com els viscuts el 2025, no es tradueixen en precipitació efectiva -la que recarrega els aqüífers- sinó que, la majoria d’aquesta precipitació es converteix en vessament”, explica.
En aquest sentit, l’especialista subratlla la importància d’analitzar les tendències a llarg termini per interpretar aquestes dades correctament. “Les comparacions entre anys concrets poden portar a interpretacions errònies, perquè la variabilitat és molt alta. El que realment ens indica l’evolució del clima és la tendència sostinguda en el temps “, apunta.
En aquest context, Roig adverteix que aquests canvis s’emmarquen en una tendència global. “L’any 2024 va ser el primer en què es va superar el llindar d’1,5 ºC d’escalfament establert a l’Acord de París, cosa que evidencia que estem entrant en un escenari climàtic cada cop més extrem “, explica.
L’anàlisi conjunta de tots dos indicadors evidencia un canvi estructural en el comportament climàtic de l’illa, caracteritzat per un augment de les temperatures i un descens generalitzat en les precipitacions, encara que amb episodis puntuals de pluges torrencials. Aquesta combinació incrementa la vulnerabilitat del territori, especialment pel que fa a la disponibilitat d’aigua, la conservació dels ecosistemes i l’adaptació al canvi climàtic.
Davant d’aquesta situació, des de l’Observatori apunten a la necessitat avançar en mesures estructurals. “Cal reduir el consum energètic i avançar en la descarbonització, cosa que implica un canvi profund en la gestió dels recursos”, assenyala Roig, que destaca també la importància de millorar la gestió de l’aigua a l’illa . “Eivissa és especialment vulnerable al descens de les precipitacions, i aquesta vulnerabilitat s’agreuja perquè les pluges són cada cop més torrencials, cosa que en dificulta l’aprofitament real”, indica.
En aquest sentit, Roig insisteix en la necessitat adaptar la gestió del territori a aquest nou context climàtic. “L’aigua de pluja s’ha de considerar un recurs i gestionar-se com a tal. Aplicar solucions que afavoreixin la infiltració i redueixin l’impacte de les pluges torrencials és necessari per millorar la disponibilitat hídrica i augmentar la resiliència de l’illa davant dels efectes del canvi climàtic”, conclou.
